![]() ![]() | |||||||||
Nom de temple | 世宗 ![]() | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nom pòstum | 孝武皇帝 ![]() | ||||||||
Biografia | |||||||||
Naixement | (zh-hant) 劉徹 ![]() 7 juny 156 aC ![]() Chang'an ![]() | ||||||||
Mort | 29 març 87 aC ![]() Chang'an ![]() | ||||||||
| |||||||||
Activitat | |||||||||
Ocupació | poeta ![]() | ||||||||
Període |
| ||||||||
Família | |||||||||
Família | Casa de Liu ![]() | ||||||||
Cònjuge | Emperadriu Chen Jiao Li Furen (en) ![]() Lady Yin (en) ![]() Xing Xing'e (en) ![]() Li Ji (en) ![]() Empress Wei Zifu (en) ![]() Lady Wang (en) ![]() Gouyi (en) ![]() ![]() | ||||||||
Fills | Liu Ju (en) ![]() ( ![]() ![]() princess Zhuyi (en) ![]() ( ![]() ![]() princess Weichang (en) ![]() ( ![]() ![]() princess Shiyi (en) ![]() ( ![]() ![]() princess Eyi (en) ![]() ( ![]() princess Yangshi (en) ![]() ( ![]() ![]() Liu Bo (en) ![]() ( ![]() ![]() Liu Dan (en) ![]() ( ![]() ![]() Liu Xu (en) ![]() ( ![]() ![]() Emperador Zhao de Han ( ![]() ![]() Liu Hong (en) ![]() ( ![]() ![]() princess Yian (en) ![]() ( ![]() ![]() | ||||||||
Pares | Emperador Jing de Han ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||||||
Germans | Princess Pingyang (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() | ||||||||
![]() ![]() ![]() |
Han Wudi (literalment "emperador Wu -guerrer- dels Han", en xinès tradicional 漢武帝, xinès simplificat 汉武帝, pinyin Hànwǔdì, Wade-Giles Wu Ti) (156 aEC – 29 de març del 87 aEC), de veritable nom Liu Che[1] (劉徹), fou el setè emperador de la dinastia Han (202 aEC al 220 EC) que va governar la Xina des del 141 aEC fins al 87 aEC.[2][3]
En la historiografia xinesa se'l considera l'emperador més important de la dinastia Han i un dels més rellevants de la història xinesa juntament amb l'emperador Taizong de la dinastia Tang i l'emperador Kangxi de la dinastia Qing. Va establir un estat centralitzat i autocràtic molt eficaç i sota el seu regnat, el país va arribar a la seva màxima extensió territorial, abastant des del Kirguizstan modern a l'oest, fins a Corea al nord-est i el Vietnam al sud. Així, la Xina va esdevenir un dels països més poderosos del món.
D'altra banda, l'emperador Wu va adoptar els principis del confucianisme com doctrina oficial de l'estat i va recuperar els "clàssics confucians", proscrits per la breu dinastia precedent, instaurant l'obligació d'ensenyar-los als futurs funcionaris. Aquesta reforma es va mantenir durant tota la resta de la Xina imperial i va tenir una influència enorme sobre civilitzacions veïnes.